Breve presentación del acto : Joan Brugués del Forum
Intervención de Pep Palau para contextualizar el tema
Proyección de la película
Intervención de Georges Siciliano sobre la realización de la película, y de Myrtille Gonzalbo
Intervención de David Rappe
coloquio con los asistentes.
Benvolguts/es,

el Fòrum de Debats organitza per al proper divendres, 19 de maig, un acte amb el títol de "Ombres i silencis de la Transició" en el qual es projectarà el documental "Amics sota la cendra", realitzat pel col·lectiu "Les amis d’abord", i amb la participació de Myrtille Gonzalbo i Georges Siciliano, membres d’aquest col·lectiu, Pep Palau, testimoni dels fets, i David Rappe, historiador, professor i escriptor. L’acte començarà a 2/4 de 8 del vespre (19:30) i tindrà lloc a l’Auditori del Sucre, plaça 1 d’Octubre, de Vic. Com sempre, anirà seguit de col·loqui.

El documental s’inicia quan Víctor Simal, llibertari francès empresonat el 1978 a la presó Model de Barcelona, la torna a visitar el 2020, quan ja no funcionava com a presó, i, seguit passa a passa per la càmera, rememora el context polític dels anys 1975-1979, coneguts com a Transició, el seu compromís personal i del grup de persones més afins i la situació social i insurreccional que es vivia a la Model amb un esment destacat del moviment de la COPEL. Victor Simal va morir el maig del 2022.

A partir del testimoni de les persones que apareixen en el documental, i les imatges d’aquell moment, es dedueix que el pas de la dictadura a la democràcia, conegut com a Transició, va ser un gran engany fonamentat en el pacte entre els representants del règim franquista per a mantenir quotes de poder i els partits polítics per tal d’obtenir-ne, amb el resultat del manteniment de polítics, funcionaris i policies del Règim durant dècades. Un dels elements que sustentaven aquests pactes era l’interès de fer desaparèixer de l’escena política i social el moviment llibertari, en les múltiples expressions en què es manifestava. Martín Villa, ministre de l’Interior franquista de l’època, tenia aquesta fita com un dels seus principals objectius. La invenció de suposats complots internacionals com el que relata el film n’és un exemple. El fenomen de la revolta de les presons, únic al món, estructurada a través de la COPEL sobre la qual posa el focus el documental. és un altre exemple d’un actor incòmode que l’Estat considerava que calia eliminar. Un altre recurs emprat per als qui escriuen la Història, els vencedors, és el silenci i la tergiversació dels fets esdevinguts tal com podem comprovar en les mostres institucionals sobre aquestes qüestions.

En aquest acte també s’intentarà, doncs, exposar els fets històrics però fugint d’imaginaris cofoistes i evitar que la memòria reconstruïda ens porti a idealitzar el passat i no es defugirà una retrospectiva crítica que inclogui una reflexió, després de quaranta anys, sobre el recurs a la violència organitzada. Així com a analitzar que, segurament, tan important és reconèixer el valor dels que van portar la lluita a l’extrem de jugar-s’hi la vida. com els valors humans de solidaritat i amistat profunda d’aquests actors o bé tant recordar amb ràbia i tristesa el sofriment, com l’energia radical i creativa amb l’alegria i els farts de riure que feien la vida més agradable.

A part de la projecció del film, intervindran en l’acte Myrtille Gonzalbo, documentalista, del col·lectiu "Les amis d’abord" i del grup "Les Giménologues" que treballa des del 2004 en l’estudi de la guerra d’Espanya a través d’escrits i testimonis dels protagonistes, Georges Siciliano, també del col·lectiu "Les amis d’abord", comunicador audiovisual i en la tasca de realització del documental, Pep Palau, testimoni dels fets i que, pel seu activisme social, al final del franquisme i durant la transició, va estar exiliat, bàsicament a França, i empresonat, i David Rappe, historiador, professor a Lió, i autor de diferents obres de temàtica social com La Bourse du travail de Lyon. Une structure ouvrière entre services sociaux et révolution sociale (2004) i, especialment, Espoirs déçus. Engagements antifranquistes et libertaires durant la transition démocratique espagnole. 2a. ed. (2021).

Us hi esperem !

FÒRUM DE DEBATS

Avec la participation de membres du Collectif Les amis d’abord, de Pep Palau, l’un des protagonistes du film, et de David Rappe, accompagné de son livre :

Espoirs déçus. Engagements antifranquistes et libertaires durant la « transition démocratique » espagnole (nouvelle édition revue et augmentée), avant-propos de Freddy Gomez, Lyon, Atelier de Création Libertaire, 2021 :

http://gimenologues.org/spip.php?article1021

Et encore et toujours "à l’ombre de Victor"…

En février 1978, douze membres des Groupes autonomes libertaires et/ou sympathisants espagnols et français sont arrêtés lors d’une rafle sur le territoire espagnol.
Victor Simal est piégé dans les Pyrénées, à la frontière espagnole, ainsi que trois autres compagnons le 3 février 1978.
Bernard Pensiot est appréhendé à Barcelone le 4 février 1978 avec deux autres personnes, dont Pep Palau. Dans les deux cas, le rôle déterminant de confidentes travaillant pour la Guardia Civil ou la police est patent. Avant d’être incarcérés à La Modelo, nos deux amis perpignanais (et bien d’autres) seront durement torturés pendant 72 heures lors des "interrogatoires" dans la caserne san Pablo de la Guardia Civil.

En prison nos amis vont être bien accueillis par les membres de la COPEL.

Après la très dure répression de la grève de la faim collective engagée par 300 prisonniers, le premier acte public de solidarité avec la COPEL se concrétisa en mars 1977, lors d’un meeting à la Faculté des Sciences de l’Université de Madrid, avec la participation de 500 personnes (familles, amis et ex-prisonniers).
Plus d’une centaine d’intellectuels signèrent une déclaration publique de solidarité avec les prisonniers, donnant leur plein soutien aux revendications de la COPEL .

Des membres des Groupes libertaires soutiendront la révolte des prisonniers en 1977 et 1978 de diverses manières : lancers de cocktails contre des banques, incendie de deux wagons de métro, poses d’explosifs sur des voies ferrées, bombe devant la porte de La Modelo à Barcelone en janvier 1978.

Dans le groupe de Barcelone, il y avait entre autres Boni, Nanda, Andrès et Conchi.
En doc joint on peut lire une petite biographie d’Andrès (en castillan).

Les giménologues 11 mai 2023